 |
El passat 22 d'octubre, Arts i Lletres va organitzar, amb el suport de l'Ajuntament, una sessió commemorativa del trentè aniversari de la mort de Josep Pla. A càrrec de Manuel Llanas, president d'Arts i Lletres, l'acte va consistir en una dissertació sobre els diferents caires de la personalitat humana i literària de l'escriptor, en una lectura seleccionada de textos i, finalment, en una projecció fragmentària d'entrevistes televisives fetes a Pla als darrers anys de la seva vida. Hem aprofitat l'avinentesa per mantenir una petita conversa amb el professor Llanas sobre aquest nostre gran escriptor.
Pla és un gegant de la literatura, un professional de cap a peus obsessionat amb el seu ofici i un gran treballador. Els 43 volums de la seva obra completa parlen per si sols. Sense cap triomfalisme, es pot assegurar que es tracta d'un dels grans escriptors europeus del segle XX.
Què destacaria, de la seva obra?Un dels valors que més enlluernen és la versatilitat. Pla s'adapta en cada moment o bé a allò que les circumstàncies li exigeixen o bé a allò que ell creu que convé escriure. Així, hi ha un Pla memorialista, autor de dietaris i de memòries, un Pla biògraf, un Pla novel·lista, un Pla cronista local empordanès, un Pla viatger, pels Països Catalans i per tot el món, un Pla retratista o, en fi, un Pla gastrònom. N'hi ha, doncs, per a tots els gustos.
I el Pla periodista?
Va ser la seva activitat primordial tota la vida, des de ben jove, quan entra en el periodisme professional amb la idea d'anar de corresponsal a l'estranger, fins poc temps abans de morir. De fet, el periodisme, que, segons ell, l'obligava a veure el món en forma d'article, és la pedrera d'on surten molts volums de l'obra completa. I un magnífic aprenentatge per a qui, com ell mateix, es declara partidari decidit de "la literatura d'observació de la vida humana" i considera que la tasca de l'escriptor és encarar-se amb "la realitat enorme, complicadíssima, que hom té al davant".
Quins llibres de Pla recomanaria per damunt dels altres?
El quadern gris, un dietari dels anys 1918-1919, és, sense cap exageració, un clàssic del segle XX. Girona, un llibre de records personals de l'adolescència, conté una prodigiosa evocació dels primers anys d'aprenentatge. Algunes biografies, com la de Rafael Puget o Manolo Hugué, resultat de converses personals amb els biografiats, evoquen esplèndidament uns temps històrics i descriuen uns perfils humans amb una gran sensibilitat. El nord recull anotacions de viatge per França, Anglaterra, Rússia i Suècia amb una penetrant capacitat d'observació. En Els pagesos som testimonis d'una esplèndida dissecció d'un grup social que va conèixer de primera mà.
De vegades s'ha dit que el seu estil, antiretòric per sistema, tendeix a la simplicitat i al col·loquialisme.
Doncs sí. En el llibre de viatges titulat De l'Empordanet a Barcelona, inclòs en el volum 9 de l'obra completa, s'hi troba un capítol sobre el Maresme dins el qual hi ha un apartat que es diu "La creació de l'estiueig. Caldetes". No és pas de les millors proses de Pla, però així i tot posa de manifest una admirable agudesa de visió.
Professor Llanas, molt agraïts per l'estona que ens ha dedicat.