CALDES CAP A 1920

Dins els sis volums de la Geografia general de Catalunya, obra col·lectiva dirigida per Francesc Carreras Candi i publicada per l'editorial Albert Martín a Barcelona entre 1918 i 1922, el tercer, redactat per Cels Gomis, està dedicat a la província de Barcelona. N'hem extractat i sintetitzat el que s'hi diu de la nostra vila. Al marge de la informació, cal destacar l'interès del plànol reproduït, que remet a carrers, establiments, edificis i cases, amb indicació dels propietaris.

Poble de 258 cases amb 678 habitants de fet (828 segons lo cens de 1920), a 7 quilòmetres al nord-est del cap de partit i a 3 metres d'altitud (a l'estació de ferrocarril).
És a la vora del mar i a la dreta de la riera de Sant Vicenç de Llavaneres. Hi passa la carretera general de Madrid a França per la Jonquera i lo ferrocarril de Barcelona a Girona pel litoral, que hi té estació. També hi ha telègraf i telèfon interurbà i il·luminació elèctrica, rebent l'electricitat de la central de Mataró.
El poble de Caldes d'Estrac o Caldetes se divideix en dues parts: la vella i la nova; aquella s'alça al peu de la serra, i aquesta a la vora del mar. Fa ja una quarantena d'anys que aquest poble se ve transformant en una colònia de Barcelona, alguns de quins habitants s'hi han fet bonics xalets per passar-hi l'estiu. Té bona platja per a banys de mar, i el que li ha donat més fama són les seves aigües clorurades sòdiques lleugerament termals (39º), que brollen de dues deus: la de Titus, avui Termes de Caldetes, que són a l'esquerra de la riera, en terme d'Arenys de Mar, i la de Santaromana, propietat del municipi. [...]. Aquestes aigües són indicades contra el reumatisme muscular i el nerviós, neuràlgies, infarts indolents de les articulacions i les amenorrees i dismenorrees. [...].
El poble de Caldes d'Estrac correspon al bisbat de Barcelona; té una església parroquial dedicada a Santa Maria del Remei, servida per un rector; un convent de germanes dominiques i un estudi i una costura municipals; un ateneu i tres fondes. [...].
La seva indústria consisteix en una fàbrica de gèneres de punt, una de gasoses i dos molins de farina. El seu terme és molt escabrós i de clima temperat i sa; s'hi cull blat, verdures, llegums, taronges i vi [...]. Al cim del puig Castellar, al nord-est de la població, hi ha una antiga torre anomenada Torre dels Encantats, i prop d'ella hi ha les boques de tres sitges, avui tapades, al fons dels quals s'hi van trobar molts fragments de terrissa prehistòrica i grecoromana.
Fora de la divisió entre els bisbats de Barcelona i Girona feta pel Sant Pare l'any 1169, en la qual es fixa la riera de Caldes d'Estrac o de Sant Vicenç de Llavaneres com a límit entre ambdós, no es parla de Caldetes fins al segle XIII. La primitiva església de la Verge del Remei va ser edificada l'any 1219. [...]. L'any 1557 es va reedificar de nou aquesta església, i el 14 de maig de 1805 es va posar la primera pedra de l'actual, que [...] no va poder acabar-se fins a 1830. Avui té Caldetes una nova església, la de Nostra Senyora del Carme, deguda a la iniciativa d'Elvira Gibert de Pi. És prop de l'estació del ferrocarril, d'estil romànic, i va ser beneïda el 15 de juliol de 1882.
Caldes d'Estrac era poble reialenc. Hi ha una parella de mossos d'esquadra del destacament de Vilassar de Mar.