CALDES A L'AVENÇ EL 1890 (1)

Molt abans que, absurdament, l'actual revista d'història decidís heretar-ne el títol, L'Avenç ja era una capçalera mítica dins la història de la nostra premsa i de la nostra cultura. Publicada en dues etapes (1881-1884 i 1889-1893), va comptar amb col·laboradors de primera línia (Josep Yxart, Narcís Oller, Joan Sardà o Apel·les Mestres), es va erigir en un dels portaveus ideològics més incisius del Modernisme i va acollir la primera campanya de reforma ortogràfica de Pompeu Fabra. Doncs bé: el número 8 de la segona època de L'Avenç, corresponent al 31 d'agost de 1890, s'obria amb un extens article sobre Caldes de Josep Brunet, un dels estiuejants de la vila, propietari d'una de les cases davant del mar i personatge que ja ens va aparèixer en un article precedent (aquell en el qual el veiem fent d'amfitrió, el 1884, d'una colla d'excursionistes barcelonins que, encapçalada pel llibreter i editor Àlvar Verdaguer, va recórrer l'estiu d'aquell any diferents indrets de la nostra vila i de la rodalia). Josep Brunet i Bellet (1818-1905), escriptor i bibliòfil barceloní, va cultivar tant la divulgació cultural com l'assaig històric, val a dir que amb resultats no gaire reeixits. En qualsevol cas, aquest article seu que avui exhumem constitueix, sens dubte, un dels textos fundacionals de la consagració de Caldes com a lloc d'estiueig burgès, no tan sols de Catalunya sinó també d'Espanya. D'aquí que, de forma totalment desacomplexada, Brunet arrengleri la nostra vila al costat de Niça i Biarritz, per bé que reconeix el que falta encara per arribar a fer la competència a les dues poblacions franceses (cal destacar que Brunet valori com a factor positiu de Caldes el fet que no hi hagi jocs d'atzar). La nostra transcripció, fidel del tot a l'original, només ha modernitzat l'ortografia i regularitzat la puntuació.

CALDETES

    Quan s'ha fet de moda posar de relleu les més o menos excel·lents circumstàncies que reuneixen alguns pobles a on los barcelonins van a passar la temporada d'estiu, uns per a curar-se o no curar-se llurs mals efectius o imaginaris, altres per a esbargiment i descans corporal e intel·lectual, per lo canvi temporal de mètodo de vida, aliments i aire, calefatejant lo cos perquè mellor puga resistir les envestides de l'hivern, i altres únicament per seguir la moda; seria una vergonya que ens estiguéssem callats los constants fugitius de Barcelona que cada any venim a disfrutar dels plaers que ens ofereixen aquestes delitoses platges i l'excel·lent situació del poble de Caldetes, no sens raó anomenat per alguns la Niça d'Espanya i per altres la Biarritz espanyola.

    En efecte: posseeix les mateixes o mellors condicions climatològiques que la Niça francesa amb l'avantatge de tenir la temperatura constantment més igual, tant a l'hivern com a l'estiu, puix, resguardada dels vents del nord per estar voltada de muntanyes, se pot dir que no rep altres aires que les brises del mar, lo que el fa un poble essencialment sa i a propòsit per a l restabliment de la salut dels malalts de malalties determinades, especialment de les dels pulmons i bronquis. Alguns ne conec jo que, bastant delicats del pit, s'han complertament restablert o notablement mellorat passant aquí una llarga temporada.
    Caldetes té la doble avantatge de poder-s'hi prendre banys termals i de mar; per a los primers hi ha dos establiments, lo del poble i el de Can Titus, igualment ben muntats i ben servits amb bones piques, dutxes i pluges, tot en extrem econòmic comptant que amb lo preu del bany hi va comprès lo portar i tornar lo malalt en carruatge.
    És veritat que a Caldetes li falten los atractius de grans jardins, arbredes i altres embelliments de què indubtablement l'haurien dotat los municipis de qualsevol punt de França que hagués reunit les immellorables circumstàncies que posseeix aquest poble, però actualment sembla que hi ha bons propòsits i és possible que amb lo temps todo se andará. També li falta a Caldetes lo confort dels grans hotels de Niça i Biarritz per a allotjar les persones del high life, i altres de posició desahogada, que desitgen més comoditats de les que poden tenir les actuals fondes del poble, mes en canvi no té cap establiment de ruleta, écarté, carreres, bacarrà, etc., que no falten en la major part de les estacions de banys franceses; aquí si alguna vegada s'ha fet una partida de tresillo en lo balneari s'ha jugat de cèntim de pesseta el tanto.
    Tot això fa que la gent que ve a Caldetes a estiuejar i prendre banys de mar o termals sia a poca diferència de la mateixa classe, gent acomodada que amb tota la família ve a passar una temporada més o menos llarga, a qual objecte lloguen una casa sola de les moltes destinades a l'efecte, instal·lant-s'hi amb criatures i servei [i] continuant la vida de família del mateix modo que a Barcelona, Madrid o València, que de tan lluny vénen també cada any algunes famílies a passar l'estiu en tan bonic poble; de manera que, estant Caldetes ple de gent, a les fondes a proporció ne tenen poca, lo que no té res d'estrany. Aquí sempre hi ha un eixam de criatures; actualment, que es compta un miler de forasters en la població, estic segur que almenos n'hi ha de cinc a sis-cents que no arriben a dotze anys.
    A Caldetes s'ha resolt lo problema de, no tenint res que fer, passar tot lo dia ocupat sense fer res: al matí al bany o a gandulejar una mica de l'un cantó a l'altre, anar a l'estació per veure qui arriba en lo tren o despedir una família amiga que ha acabat la temporada, això dematí i tarda; després al tren d'un quart de nou. Aquesta hora és quan l'estació està plena de gent, tant de curiosos com dels que van a rebre els de la família que aquell dia han anat a Barcelona, que són vàrios, i de seguida tothom a sopar.
    En havent sopat, la crème dels forasters se reuneix tots los dies en lo balneari, a on un pianista vingut de Barcelona toca regularment alguna peça de música i després balls. Seria massa llarg d'explicar lo modo agradable de passar la vetllada en aquell saló en què s'hi reuneix un floret de noies que ja, ja..., totes a qual més bonica i més elegant; qualsevol jove es troba allí amb l'embarras du choix. Pot aclucar los ulls i agafar la primera que trobe, que sempre ho endevinarà; lo cert és que es passen allí dues hores i mitja o tres sens adonar-se'n.
[Continuarà]