CALDES A L'AVENÇ EL 1890 (i 2)

Continua i acaba la transcripció de l'article de Josep Brunet sobre Caldes (L'Avenç, agost de 1890) que començàvem a reproduir en el número del passat febrer. En aquesta segona part, convé destacar la valoració terapèutica de l'aigua mineral d'una mina, l'elogi del paisatge urbà i, en especial, la descripció de les activitats quotidianes dels caldencs, centrades en la pesca i en les puntes. Com dèiem en el primer article, la nostra transcripció, fidel del tot a l'original, només ha modernitzat l'ortografia i regularitzat la puntuació.

    Fan encara més agradable l'estada a Caldetes algunes circumstàncies que s'ajunten a son clima sens parell, saludables condicions i bellesa de[l] lloc. A poc més d'un quilòmetre del poble es troba una font d'aigua mineral d'unes qualitats eminentment digestives. Se sent una persona amb pes al ventrell, pren un o dos vasos d'aigua de la mina i prompte es troba aliviat i amb ganes de sopar, perquè el passeig a la mina s'acostuma a fer per la tarda.
    Aquestes qualitats digestives de l'aigua de la mina no són mera atribució de la gent, sinó que les hi reconeixen distingits facultatius, entre altres lo difunt don Francesc Folch, decà de la Facultat de Medicina de Barcelona, que feia molts anys [que] ell i la seva senyora en tot temps no bevien altra aigua, puix sense ella, especialment la senyora, los era molt penosa la digestió; altres persones he conegut i conec que tot l'any se fan portar a Barcelona aquesta aigua, i jo mateix, quan ara fa tres anys patia d'una forta dispèpsia que em tenia bastant atropellat, me portaren durant tot l'hivern l'aigua de la mina a Barcelona, qual ús me fou molt més saludable que les aigües alcalines de Saint Galmier, Vichy, Baulou i altres, que m'indicaren los metges, i estic persuadit que aquesta contribueix en gran part en lo restabliment de ma llavors perduda salut.
    Los fills de Caldetes, de costums morigerades i caràcter bondadós i amable, en sa major part pescadors, porten una vida bastant laboriosa. A la caiguda de la tarda o a la matinada, segons la classe de pesca a què surten, varen les barques i mar endintre fins a l'endemà de matí, que a l'arribar a la platja són tretes a terra amb l'ajuda d'una parella de bous. Les mullers, filles i germanes estan a l'aguait de l'arribada de la barca i tot seguit, amb un cistell i unes balances, van a recollir lo que porten los que han anat a la pesca de peix bo; los que han anat a la de la boga o sardina, amb los coves previnguts a l'objecte, lo porten ells mateixos a l'estació per a enviar- lo a Barcelona. La nota culminant de Caldetes és lo que vol peeeix? de les dones dels pescadors que, des de la barca, el porten a vendre per los carrers. És un gust veure aquells cistells de peix tan fresc que porten, a la mateixa porta de casa, uns molls rosats de sabor exquisit, un daurat pagell que sembla de metall, un congre que fuig del paner i unes llagostes que amb ses patacades salten de les balances; algunes vegades m'ha fet riure la dificultat que tenen les pescateres per a poder pesar congres i llagostes.
    Després de la pesca i venda del peix, los homes tenen prou feina en arreglar los forats que els peixos los han fet a les nanses, trencant-ne els joncs, i preparar los arreus i l'esquer per a la pesca del següent dia; les dones, unes recomponen les malles de les xarxes i altres, les velles i les nenes, fan puntes al coixí a la porta de llurs cases. És tan general i tan a la vista aquesta darrera bonica ocupació, que moltes senyoretes forasteres, particularment les que vénen per primera vegada, se n'enamoren i desitgen aprendre aquest treball, se fan fer un coixí, picar un patró senzill, comprar boixets i agulles de cap i busquen una mestra que les ensenye: lo resultat elles i les famílies lo saben.
    La població de Caldetes és antiquíssima, com ho demostren alguns restos de l'època romana o anteromana que s'hi han trobat. De l'actual, la més antiga és la de dalt, a la que, amb poques cases en la carretera, estava concretada als començos del nostre sigle. Avui la més important i més bonica és la de baix, que és la que acull els forasters en ses bones, còmodes i ben parades cases; té carrers drets i espaiosos, especialment lo del Callao amb ses cases a la inglesa i dues fileres de plàtanos, com la Rambla de Barcelona; i el de la Pau, que té en son extrem oriental la pintoresca Musclera i els bonics xalets del marquès de Comillas i de don Josep M. Nadal, i en l'occidental los de don J. M. Cabanellas i el del que escriu aquestes ratlles. Semblant lo castell feudal del senyor de Caldetes, se veu la grandiosa i ben situada torre de don Joan Taltavull en lo terme de les Ànimes, a l'esquerra, un poc abans d'entrar al poble; i a la sortida, sobre un puig isolat i pelat, la típica i misteriosa Torre dels Encantats.
    Produeix un efecte agradable a l'arribada a Caldetes la vista del graciós xalet del marquès de Forbin-Janson, enfront mateix de l'estació; un poc més enllà, sobre la platja, lo grandiós i còmodo balneari Colón, amb una renglera de barques a cada costat i una extensió de mar i platja fins al túnel de Canet [vol dir Arenys]: és un panorama deliciós. Però lo que més sorprèn el que arriba aquí per primera vegada és l'hermosura de verdor i frondositat del petit parc o jardí de l'estació, únic en sa classe en tota la via, i que l'empresa del ferrocarril té un especial cuidado en fer-lo conreuar degudament perquè guarden sa natural bellesa plantes i arbres; l'espessor de fulles en los últims és tanta que no deixen passar los raigs del sol ni al mig del dia, donant al jardí una abundància d'ombra i frescor que a totes hores conviden a passar-hi una agradable estona de conversació amb tres o quatre amics sentats en los elegants bancs de fusta i ferro que l'empresa tingué l'amabilitat de col·locar-hi ja fa alguns anys, o d'amena lectura, estudi o meditació, que facilitat i comoditat s'hi troba per a tot això.
    Aquest poble, en opinió de reputats facultatius, és tan bo o mellor per a estació d'hivern que d'estiu, lo que es comprèn fàcilment per la benignitat e igualtat de son clima i temperatura; mes la veritat és que durant l'hivern, exceptuant cinc o sis famílies en sa major part ingleses o d'altres nacions del nord d'Europa, Caldetes està deserta de forasters.
    Acabaré repetint lo que abans he dit: a Caldetes no li falta sinó una mica de bona voluntat en son Ajuntament per a convertir-se en la primera estació de banys de totes les costes espanyoles.