DONES DE TEATRE

Aspecte que oferia la sala d'exposicions

En el marc de la commemoració del dia internacional de la dona (8 de març), Arts i Lletres va oferir, de l'1 al 16 de març i amb el suport de l'Ajuntament, l'exposició Dones de teatre, cedida gentilment per la Universitat de Vic.

A través de dotze plafons monogràfics i un tretzè de presentació, l'exposició se centra en sis actrius i sis dramaturgues que, en graus variables d'intensitat, han sentit la vocació teatral i, al llarg del segle XX, han maldat per servir-la. El dia de la inauguració vam tenir el privilegi de comptar amb les dues comissàries de l'exposició, Francesca Bartrina i Eva Espasa, professores del Departament de Traducció i Interpretació de la mateixa universitat i membres d'un grup de recerca que, amb el nom de Estudis de gènere: dona i societat, du a terme una colla d'activitats relacionades amb el seu tema d'estudi. Fa dos anys, per exemple, aquest grup va publicar el llibre Catalanes del XX, una recopilació biogràfica de les dones del segle passat que han sobresortit en diferents àmbits. Arts i Lletres va aprofitar l'avinentesa per enraonar una estona amb aquestes dues professores.

Les comisàries de l'exposició, Sra. Eva Espasa i Sra. Francesca Bartrina, amb la secretària d'Arts i Lletres al centre

Per quin motiu van triar aquest tema per a l'exposició?

Totes dues estem vinculades de fa temps al món del teatre, de manera que el tema va venir una mica sol. A més a més, una de les activitats del grup de recerca és difondre la trajectòria de diferents personalitats femenines en àmbits variats. Vam començar amb una exposició sobre dones traductores, hem continuat amb aquesta i ara n'enllestim una altra sobre dones esportistes. El propòsit que perseguim és donar a conèixer la presència femenina en múltiples vessants de la vida pública, una presència massa sovint silenciada.

L'exposició, en efecte, s'ha concebut, com dieu en la presentació, com un homenatge a totes aquestes dones.

Eva Espasa: Exactament. Respecte a les actrius, que són les que jo he triat, en la presentació de l'exposició diem que "són dones emprenedores, valentes, que sovint han après a actuar actuant, que han assumit riscos escènics, sacrificis personals, que s'han professionalitzat malgrat totes les dificultats. Que han trencat els tòpics segons els quals les dones serien, o bé espectadores passives, o bé només objecte de desig a l'escenari, i han agafat les regnes de les seves carreres escollint la pròpia trajectòria, el repertori i, a partir de l'actuació, assumint facetes artístiques poc explorades tradicionalment per les dones: la direcció artística i empresarial de les companyies, la direcció d'òpera, fins i tot el teatre d'humor, àmbits considerats fins fa poc com a domini exclusivament masculí". Els noms representats en l'exposició són, per ordre cronològic, Margarida Xirgu, Maria Vila, Mary Santpere, Núria Espert, Rosa Maria Sardà i Anna Lizaran.

Què ens en pot dir, sintèticament, de cadascuna?

Eva Espasa: La primera, anomenada la Xirgu com una mena de marca de fàbrica, és, encara avui, la de trajectòria més respectada i mítica; Maria Vila, filla i néta d'actors, va formar companyia (Vila-Daví) amb el seu marit i va apostar amb convicció pel repertori dramàtic català; en tercer lloc, Mary Santpere, actriu del teatre i del cinema, va saber dotar els seus personatges d'unes dosis de simpatia i bon humor que li van fer guanyar la complicitat del públic; Núria Espert, actriu i directora escènica de projecció internacional, compta amb un repertori de representacions dels més grans dramaturgs de tots els temps; respecte a Rosa Maria Sardà, popular sobretot gràcies a sèries televisives, s'ha decantat per textos teatrals del segle XX i compta amb una variada gamma de registres; finalment, Anna Lizaran, molt lligada al Teatre Lliure, ha actuat en obres de dramaturgs clàssics i contemporanis i ha rebut nombrosos premis que distingeixen la seva tasca.

Pel que fa a les autores teatrals, les dramaturgues, el punt de partida sembla que ha estat el mateix.

Francesca Bartrina: Ha estat el mateix en tant que protagonistes d'un procés de creació que mereix tota la nostra admiració. Per això, en la presentació de l'exposició i referit a elles diem que "el teatre és un art públic, col·lectiu, nocturn, en el qual s'espera que les dramaturgues assisteixin als assaigs i surtin a saludar la nit de l'escena. Això està renyit amb el paper assignat tradicionalment a la feminitat, que ha estat l'espai privat i domèstic. La majoria de dramaturgues que presentem han patit a la pròpia pell la pressió de l'exposició pública que comporta la creació teatral. La seva carrera mostra la valentia i la persistència que els va caldre per escriure teatre en un context en què el suport social a la seva feina no existia. En aquest sentit, van ser totes pioneres i innovadores, i van tenir el mèrit d'escoltar només la seva passió". Les que he seleccionat són, també per ordre cronològic, Palmira Ventós, Carme Karr, Caterina Albert, Carme Montoriol, Mercè Rodoreda i Maria Aurèlia Capmany, la qual, com que també té la vessant d'actriu, fa una mica de frontissa entre els dos grups.

De forma resumida, ¿què destacaria de la producció teatral d'aquestes escriptores?

Francesca Bartrina: La més desconeguda és la primera, Palmira Ventós, que va estrenar tres obres, de les quals sobresurt Isolats, una denúncia de les convencions socials hipòcrites; la segona, Carme Karr, també activa com a narradora, periodista i compositora, s'erigeix en representant del feminisme conservador; pel que fa a Caterina Albert, molt més coneguda pel pseudònim de Víctor Català, no va veure cap obra teatral seva damunt de l'escenari, sens dubte per les raons que he descrit abans; Carme Montoriol, poeta, novel·lista i traductora, és autora d'obres teatrals de tema polèmic (com ara una relectura del complex d'Èdip) que va sacsejar els escenaris del seu temps; de Mercè Rodoreda, tan justament valorada, es donen a conèixer, sobretot pòstumament, un seguit de peces teatrals de positiu interès; i de Maria Aurèlia Capmany, n'hi ha prou de dir que va ser una dona de teatre total, autora d'una obra de profundes implicacions polítiques i socials.

No tenim espai per a res més. Els volem agrair, ara per escrit, la seva presència a Caldes i les encoratgem a perseverar en aquestes activitats.