En dues etapes i al llarg de set anys (1901-1902 i 1907-1911), la família Maragall-Noble passa temporades a Caldes, tant a la primavera com a l'estiu. Allotjats de primer a l'hotel Providència (més endavant batejat amb el nom de Pinzón, a tocar de l'estació de tren), de seguida que poden s'instal·len a la casa que hi tenien els Maragall, al número 20 (avui 25) del carrer Ciutat de La Paz, amb un jardí al darrere encarat al mar i a l'espai que, temps a venir, serà el passeig dels Anglesos (avui amb el número 10). (Un casa on, per cert, s'hi troba a faltar, de manera escandalosa, una placa commemorativa.) Quina vida hi feia, l'escriptor, a Caldes? En una carta a un seu amic, Enric de Fuentes, datada el 14 de juliol de 1907, Maragall mateix ens en fa un resum: "[...] veure com les criatures se fiquen al mar, fer volar l'estel... per ells, eh!, anar a l'ombra d'un gran pi a veure tremolar la calitja del migdia, assistir a la sortida de les barques a posta de sol, portar la família a descobrir bons punts de vista sobre el mar, etcètera". El pi era, ben segur, el que l'escriptor elevarà a categoria poètica amb els versos d'"El pi d'Estrac", sobre la localització topogràfica del qual Arts i Lletres va donar a conèixer diferents hipòtesis en dos articles apareguts en aquesta mateixa revista (febrer i març de 2006). I la contemplació familiar de la sortida de les barques de pesca a hora foscant es troba en l'origen d'un dels poemes més celebrats de la sèrie "Vistes al mar", sobre la qual hem de dir més coses. En una altra carta al mateix corresponsal, escrita l'1 d'agost de 1908, Maragall arrodoneix l'inventari d'activitats caldenques: "Al dematí fem classe amb les noies i el noi gran. A la tarda m'entretinc en escriure una tragèdia clàssica. Entremig, passeig i platja. Per demà tinc anunciada la visita d'en Tyler, aquell anglès que [...]". La tragèdia era, és clar, Nausica, a la qual ens tornarem a referir. I la visita anunciada il·lustra la vida social a què l'escriptor, ja molt conegut i respectat, no podia o no volia renunciar. Alguns textos inèdits de Maragall informen igualment dels aspectes quotidians de Caldes que li cridaven l'atenció. Així, el full d'agenda corresponent al 10 de maig de 1901 (primera estada a la vila) conté observacions sobre la feina dels pescadors un cop retornats a la platja. Heus-ne aquí el text íntegre, que respecta les cursives de l'original (amb expressions que semblen pròpies de l'activitat dels pescadors) i que procedeix de l'edició crítica de la poesia de Maragall preparada per Glòria Casals (Barcelona: Edicions de la Magrana, 1998, pàgina 612, nota 7):
Desmallar el peix. A l'hora prima (de la matinada) els palers han tret la barca al mar; quan han tornat de la pesca, han desmallat la sardina, han pagat els cinc rals de vira i han fet parts: una per a la barca, altra per a les peces i altres per a cada pescador.
Emmarcada per dues magnífiques orles d'Apel·les Mestres, un altre dels estiuejants
il·lustres de Caldetes, la sèrie "Vistes al mar", dedicada a Víctor Català i
datada l'abril-maig de 1901, apareix per primer cop al número 70 (corresponent
al 13 de juny d'aquell any) de la revista
Joventut tal com es reprodueix
en la pàgina següent. Es tracta del primer fruit literari del contacte entre
la sensibilitat creadora d'un escriptor de primer ordre i la nostra vila.
Arts i Lletres
www.artsilletres.org
