JOAN MARAGALL I CALDES. NOTES DISPERSES (2)

Els cinc poemes de Vistes al mar, dels més celebrats de l'escriptor, Maragall els acaba recollint al llibre Enllà, publicat el 1906. Devia ser en aquest volum que els va llegir Picasso, la sensibilitat del qual va quedar especialment seduïda pel cinquè i darrer dels poemes de la sèrie. Tenim la immensa sort de poder-ho documentar amb unes pàgines del Carnet català de l'artista, corresponents a l'estada a Gósol el mateix 1906. Tal com es veu en la il·lustració de la pàgina següent, en una doble pàgina Picasso hi copia, a la de la dreta, el poema que dèiem, i traça, a la de l'esquerra, un esbós de les tres Gràcies (qui sap si una al·lusió al primer vers), fet que demostra - sigui dit tot passant - com l'artista havia acabat integrant-se en la cultura del país:

Una a una, com verges a la dansa,
entren lliscant les barques en el mar;
s'obre la vela com una ala al sol,
i per camins que només elles veuen
s'allunyen mar endintre...
Oh cel blau! Oh mar blau, platja deserta,
groga de sol! De prop el mar te canta,
mentres tu esperes el retorn magnífic
a sol ponent, de la primera barca,
que sortirà del mar tota olorosa.

A la sala Picasso de la Fundació Palau, i en una de les vitrines centrals, el visitant pot contemplar aquest mateix carnet de l'artista (en edició facsímil) obert per aquestes dues mateixes pàgines. Més encara: una mica més endavant del mateix quadern, Picasso hi transcriu la traducció francesa del poema, feta per ell i destinada a la seva parella d'aleshores, Fernande Olivier.
Com se sap, durant la Setmana Tràgica (del dilluns 26 de juliol al diumenge 1 d'agost de 1909) Maragall resideix a Caldes, on havia arribat el 10 de juliol. Cinc dies després escrivia al seu amic Enric de Fuentes:

Aquí ens estem com cada any, prenent banys les criatures, i nosaltres, paciència. Treballo un xic en la refundició catalana d'aquella Confesión de poesía que vaig publicar en "La Lectura" de Madrid i que ara, augmentada i refosa, crec que sortirà en català com a fulletí d'una revista que s'està preparant per a començar la tardor. [Es tracta de l'Elogi de la poesia, que, en efecte, es publica a la Revista Catalana l'octubre d'aquell 1909] Per lo demés, un xic de llegir i un xic de passeig i de badar davant del mar...

Passada la revolta, que no va tenir cap repercussió a Caldes, Maragall escriu a diferents corresponsals durant el mes d'agost explicant que "passàrem en pau material els dies tristos" i que "aquí" - és a dir, a Caldes - "tot ha estat tranquil". Tot i que als Maragall els neguitejava la falta de notícies de Barcelona, es va escaure que la nostra vila "era l'única població d'aquesta costa on arribava algun vaporet, i així sabíem quelcom de lo que passava, encara que amb la inquietadora vaguetat pròpia de les circumstàncies". Un cop restablert l'ordre públic, el dimarts 3 d'agost arribava a Caldes el primer correu de Barcelona, i Maragall començava a rebre cartes d'amics seus barcelonins contant-li els esdeveniments.