* * *
És a Caldes igualment on Maragall concep i escriu la tragèdia Nausica,
basada en aquest personatge de l'Odissea d'Homer. Al cant sisè del poema,
en efecte, es narra com Ulisses, obligat a desembarcar per culpa d'una tempesta,
és despertat pels crits de la princesa Nausica, filla d'Alcínous, rei dels feacis,
que s'enamora de l'heroi però no és corresposta. Amb data 15 d'agost de 1910,
Maragall escrivia des de Caldes al seu amic Enric de Fuentes: "Aquí ara he tirat
avant aquella dramatització de l'Odissea de què em sembla haver-li parlat altres
vegades i que vaig seguint d'any en any, perquè talment sembla que li calgui
aquesta vista, aquest color i aquesta remor de la mateixa mar que gronxà la
nau d'Ulisses i enrondà aquelles illes benaurades." I en una altra carta, destinada
a Josep Pijoan i datada, també a Caldes, el 4 de setembre del mateix any, hi
llegim: "Doncs sí: ahir vaig acabar la Nausica; al capdavall potser no
haurà resultat més que un entreteniment. Que hi he posat quelcom de viu, ho
sé de segur; lo que no sé és si això hi haurà restat, de viu." La il·lustració
de la pàgina següent (amb un dibuix de Joan Commeleran, artista molt vinculat
a Caldes) correspon a una representació de la tragèdia que es va escenificar
a la nostra vila el 1960, arran del centenari del naixement de Joan Maragall.
Mirarem de parlar-ne en un altre article. Ara acabarem aquest amb la reproducció
de l'inici del pòrtic que obre Nausica:
ANNO MCMVIII
CALDES D'ESTRAC
Dia quint de juliol, a mitja tarda,
Cel pur, aire suau, mar plana i dolça.
El sol brilla pertot, els ocells canten,
i s'ouen veus d'infants en la marina
i, allà dalt, les campanes del diumenge.
Jo, en memòria d'aquella princeseta
que amb fresques mans i de bon cor, a Ulisses
del desitjat retorn obrí la via
(potser no sens recança), vull retreure
els mots divins d'Homer, en un teatre,
per refrescar-m'hi el cor en sos meandres
i fer-me nou lo vell.
CALDES D'ESTRAC
Dia quint de juliol, a mitja tarda,
Cel pur, aire suau, mar plana i dolça.
El sol brilla pertot, els ocells canten,
i s'ouen veus d'infants en la marina
i, allà dalt, les campanes del diumenge.
Jo, en memòria d'aquella princeseta
que amb fresques mans i de bon cor, a Ulisses
del desitjat retorn obrí la via
(potser no sens recança), vull retreure
els mots divins d'Homer, en un teatre,
per refrescar-m'hi el cor en sos meandres
i fer-me nou lo vell.
Arts i Lletres
www.artsilletres.org
www.artsilletres.org