EL PATRIMONI DOCUMENTAL I BIBLIOGRÀFIC DE CALDES: ALGUNES NOTÍCIES

---

Dediquem aquest article al senyor Joan Julià Enrich, en testimoni de gratitud

 

Joan Julià

Des de fa més o menys un any, i per raons diverses, aquest nostre patrimoni s'ha anat enriquint sensiblement. Ja és hora, doncs, d'exposar a la llum pública què teníem, què tenim i què presumiblement tindrem. Anticipant-nos a les conclusions, afegirem que la cosa ja comença a fer patxoca.

 

QUÈ TENÍEM

Teníem (i, per descomptat, tenim) el fons Agustí Miró, dipositat a la biblioteca de Can Milans i consistent en un conjunt de llibres i de textos variats, impresos i manuscrits, la gran majoria centrats en l'àmbit caldenc. Com tots els fons locals de tot arreu, aquest material només es podrà consultar a la mateixa biblioteca.

 

QUÈ TENIM

El llegat d'Antoni Graupera ha resultat d'una rellevància insospitada, si bé ja intuïda. En primer lloc ens hem de referir al seu fons documental, que Caldes coneix gràcies a dues exposicions exhibides a la primavera i a la tardor de l'any passat. De què constava, aquest fons documental? Doncs de diferents blocs temàtics, conservats a més en diferents suports. D'una banda, de documentació fotogràfica, reunida gràcies a Joan Julià (a qui tot seguit ens tornarem a referir), per desgràcia només una petita mostra del que Graupera va arribar a recopilar. Aquí obrim un parèntesi per fer una crida a tothom que tingui fotografies d'Antoni Graupera a fi que permeti treure'n una còpia digital, que s'afegirà al fons actual i permetrà completar-lo.

Fa costat a aquesta secció gràfica la, diguem-ne, secció textual, que abraça camps diversos. Per exemple, tot el que es relaciona amb els pescadors i amb el Salvament de Nàufrags, societat en la qual Graupera es va integrar de forma destacada; o els documents que reflecteixen l'impacte del turisme a la vila; o els que testimonien la vida política de Caldes de 1900 a 1939; o, encara, els quaderns autògrafs de Graupera evocant episodis i personatges, alguns autòctons i altres forasters de personalitat sobresortint (com Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres i Joan Maragall).

La novetat d'enguany resideix en l'apartat bibliogràfic del llegat Graupera, que ha donat a Caldes Joan Julià Enrich. Aquí s'ha de fer un punt i a part per explicar-ho. El pare del senyor Julià, nascut a Canet, va viure a Caldes amb la família en la dècada dels anys 40, treballant d'encarregat a la fàbrica de navalles i tisores instal·lada als baixos de l'Ajuntament. D'aquesta època data la relació dels Julià amb Antoni Graupera. Arran de la seva mort, Julià pare va comprar a la viuda de Graupera una part de la biblioteca del nostre home, la part essencial de la qual avui ha tornat a Caldes gràcies a la sensibilitat i a la generositat de Julià fill, que sempre parla d'Antoni Graupera amb admiració i agraïment per les coses que va aprendre al seu costat. Sense filar prim, estem parlant d'un miler de volums, la majoria plens d'interès, local i nacional.

De seguida que aquests volums estiguin inventariats i catalogats per un professional bibliotecari, que els integrarà al catàleg col·lectiu de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona, podran posar-se a l'abast dels interessats, que en bona part seran especialistes. A primer cop d'ull es poden avançar els següents àmbits temàtics: estudis d'àmbit local i comarcal, obres de geografia i excursionisme, assaig polític i prosa literària. Així que es pugui, s'ha previst programar una petita exposició que permeti als ciutadans de Caldes fer-se càrrec de la importància d'aquest llegat. N'hi ha prou de dir, potser, que alguns llibres que l'integren amb prou feines els trobaríem a cap altra biblioteca pública catalana.

QUÈ TINDREM

Antoni Graupera

Per albergar tots aquests fons, l'Ajuntament té pressupostada i prevista l'habilitació d'un espai a la tercera planta de la biblioteca. Un espai tancat i reservat que contingui tot el material que hem descrit, al qual s'afegirà, de seguida que sigui possible, el fons Fèlix de Milans, tan transcendental, actualment conservat a l'edifici de l'Ajuntament. A tot això cal sumar-hi els documents que diferents caldencs posseeixen i que ja han dit que volen fer-ne donació a fi d'incrementar el patrimoni col·lectiu. Es tracta de ciutadans admirables, seguidors d'aquell principi segons el qual qui perd els orígens perd la identitat. Quan tot plegat es concreti i materialitzi (si no hi ha res de nou, la tardor vinent), els sotasignants en deixarem constància en aquestes mateixes pàgines.

 

QUÈ EN TRAUREM

Sabent què érem, aprendrem a conèixer què som i què podem aspirar a ser. En aquest fet es basa bona part de la importància del patrimoni documental i bibliogràfic. En el nostre cas, a més, aquest patrimoni ha de contribuir a projectar Caldes d'Estrac més enllà del seu àmbit geogràfic i, doncs, li ha de permetre arrenglerar-se en peu d'igualtat amb altres poblacions de la comarca. Fins ara el Maresme disposa d'un mite literari i cultural ben definit i plenament operatiu, el de Sinera, i d'un altre de vagament intuït enmig d'una nebulosa, el de Caldetes (sempre anomenat així). Per dotar aquest segon mite de fonaments sòlids i, així, poder exhibir-lo públicament, sense complexos ni falses modèsties, no hi ha més remei que estudiar-lo, precisar-ne els contorns (separant el gra de la palla) i, finalment, difondre els resultats obtinguts. Hem d'esperar i desitjar que entre tots plegats, finalment, posem fil a l'agulla

Llanas&Roig

(Fotografies: A. Graupera i J. Julià)

Arts i lletres

(*) Article publicat a la revista 3viles el maig de 2004

---