UNA EXCURSIÓ A CALDES EL 1884 (i 3)
[ Continua l'escrit d'Àlvar Verdaguer esmentat en el primer article de la sèrie, ara amb notícies sobre les instal·lacions de banys de mar i opinions, ben favorables, sobre els atractius turístics de la vila, a la qual, per cert, es compara (creiem que per primera vegada) amb Niça ]
A l'arribar novament a Caldetes, tinguérem
encara temps per a visitar lo balneari anomenat de "Colon", que és
un hermós i vast edifici al qual condueix, des del pintoresc
carrer de Callao, un bonic passeig vorejat d'arbres i flors. L'entrada,
com és forçós en tals construccions, la té
per lo pis principal, que consisteix en un espaiós i ben decorat
saló de forma quasi quadrada, luxosament amoblat amb còmodes
otomanes i voltat d'una ampla galeria exterior que ombreja lo teulat
de gran volada, comunicant aixís una temperatura fresca al gran
saló. A dreta i a esquerra del mateix hi ha altres sales que
serveixen per a tresillo, lectura, etc. En los baixos hi ha lo servei
dels banys de piques, dutxes, piscines, etc., amb salonets d'espera
i altres dependències.
És pasmós l'increment que ha pres la
població de Caldetes d'alguns anys ençà, i l'animació
que va adquirint i que cada any augmenta amb l'afluència de forasters.
No hi ha dubte que, a més de la benignitat del clima, deguda
a sa especial situació, contribueix a tan favorables resultats
la morigeració dels habitants, i lo molt que s'interessen perquè
en la població hi trobin comoditats i benestar los qui en busca
de salut i esbarjo van a fixar-hi a l'estiu llur residència.
I Caldetes, com diu molt bé l'obra del senyor Salarich, no sols
té condicions agradables a l'estiu, sinó que està
destinada, per ses condicions climatològiques, a ésser
una residència excel·lent per a l'hivern; mai comparable
amb Niça, en veritat, ja que no podria desenrotllar-hi un plan
de luxosos edificis i costoses diversions com en dita ciutat abunden,
però sí superior a ella per la dolça temperatura
que s'hi disfruta i per trobar-se Caldetes a recers dels vents del nord.
Si continuen sos habitants i propietaris l'impuls donat a les mellores
la població, no dubtem en augurar-li d'aquí a pocs anys
un pervindre dels més brillants i falaguers. [...].
[ Immediatament després de publicat aquest article d'Àlvar Verdaguer, la mateixa revista ( Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana ) en publica un altre el 1885 que, titulat "Nota sobre les sitges (?) de Caldetes" i degut a Josep Brunet i Bellet (amfitrió de l'excursió tot just transcrita), se centra en les excavacions del poblat ibèric del voltant de la Torre dels Encantats, sobre algunes restes del qual formula, pel que avui sabem, una hipòtesi errònia. N'extractem els fragments més substantius ]
NOTA SOBRE LES SITGES (?) DE CALDETES
Per lo que he pogut comprendre, lo difunt Salarich
fou lo primer qui donà coneixement d'aquestos pous buidats en
la roca i [...] els hi donà lo nom de sitges ( silos )
o depòsits de grans [...]. Sens fer gran atenció als llocs
en què es troben aquestos pous, en despoblat, cims de muntanyes
i cementiris, farem notar que les dimensions de tots ells en general,
i en particular los de 2 metres de fondo i 1,60 d'ample, eren poc a
propòsit per a guardar grans quantitats de gra, que per altra
part nos fan saber los autors de l'antigüetat que es conservava
en los cellers dintre d'àmfores.
Los pous de Caldetes, no ens ne queda cap dubte, són sepultures, com molts altres de la mateixa o semblant construcció que s'han descobert en altres parts, contenint encara los cadavres que s'hi havien depositat. [...]. Aquí, com en Itàlia i altres punts, Olèrdola verbigràcia, aquestos a tals, amb la circumstància de trobar-se en lo mateix puig sepultures buidades en la roca en forma de caixa, confirmant-nos en l'opinió de que aquestos pous són igualment sepultures, però de forma diferent, i de cap modo sitges o amagatalls de grans lo considerar per un costat la poca quantitat de gra que podien contenir i, per l'altre, que un cementiri era un lloc poc a propòsit per a tal objecte. [...]. Nostra opinió és que els llocs on se troben los dos diferents modos d'enterrament demostren haver estat habitats per pobles de diferent civilització, lo que pot ésser confirmat per les diferentes formes de sepultures que amb freqüència se troben en les mateixes comarques i fins en uns mateixos cementiris, com [...] se pot conjecturar per los mateixos pous de Caldetes, en què es veuen formes a propòsit unes per a depositar cadavres i altres que solament podien contenir urnes cineràries. Que lo Pòdio de Castellar [...] e immediacions de l'actual Caldetes han estat habitats, sens interrupció, des de los temps més antics, com opinava Salarich, és cosa de què no ens ne queda cap dubte. [...]. És molt probable, i quasi nos atreviríem a dir segur, que els pous de Caldetes foren explorats i regirats molt temps abans que els examinés Salarich; això explica lo no trobar-se en ells res de notable, i la presència de tants testos d'àmfores i altres terrisses escampats per llurs immediacions i les de la Torre dels Encantats.
Llanas & Roig
Il·lustracions: Fons Jaume Comas Solà i Arts i Lletres
A la primera columna, panoràmica des de l'entrada del Colón amb el carrer del Callao al fons; a la segona, el carrer del Callao; i a la tercera, gravat que acompanya l'article de Josep Brunet.
(*) Article publicat a la revista 3viles el setembre de 2005.
> Portada