 |
| - Vostè, senyor Comas, és un caldenc de soca-rel. |
- Doncs sí. El meu avi patern, Jaume Comas i Miró, va arribar a la nostra vila a la primeria del segle XX procedent d'Arenys de Munt. A Caldes va conèixer i es va casar amb la meva àvia, Llúcia Grau Cortina. Jo crec que aquest meu avi, alcalde de la vila condecorat per Alfons XIII, és el més important dels Comas. D'ofici era mestre d'obres, i a ell es deu en bona part la construcció de les torres del passeig dels Anglesos. A més a més, va impulsar, juntament amb Josep Vives, els projectes turístics relacionats amb les platges i el casino.
 |
- I el seu pare?
- El meu pare, Domingo Comas i Grau, nascut el 1905, va estudiar al col·legi de Santa Anna i Arts i Oficis a Mataró, es va casar amb Anna Solà i el 1931, mort l'avi, es va fer càrrec de l'empresa. Encapçalant una llista del Partit Radical (el partit de Lerroux), el 1934 va guanyar les eleccions municipals i va ser alcalde de la vila. El candidat derrotat era August Argimon, d'Esquerra Republicana de Catalunya.
- Arribem així a la tercera generació de contractistes d'obres: vostè.
- Jo neixo el 1930 i els meus pares em duen a l'escola Valldemia de Mataró, dels maristes. Hi faig estudis de comerç i el 1948 entro a l'escola d'aparelladors. Entre acabar la carrera i treballar per a una multinacional del ram de la construcció, no m'instal·lo definitivament a Caldetes fins aproximadament 1958, any en el qual continuo l'empresa familiar.
-I s'hi instal·la per continuar el negoci familiar.
- Fins al principi de la dècada de 1970, amb una plantilla de 50 treballadors, sobrevé una crisi molt forta. Quan veig que els fills no volen fer-se càrrec de l'empresa, tracto de fer una cooperativa amb el personal, però no me'n surto. Per aquest motiu, cap a 1980 plego de fer d'empresari i, fins a la jubilació, exerceixo lliurement la professió d'aparellador.
- Vostè, com l'avi i el pare, també ha tingut responsabilitats polítiques municipals.
- Exactament. Entre 1968 i 1979, amb Bonaventura Batlle i Martí Alsina al capdavant de l'Ajuntament, vaig ser tinent d'alcalde. I, ja a la democràcia, vaig ser regidor entre 1979 i 1983.
- Passem ara, si li sembla, a parlar una mica d'aquest seu fons documental.
- Per un costat està compost per una cinquantena llarga de plànols i croquis, la majoria de l'època del meu avi. N'hi ha un grup amb torres del passeig dels Anglesos, un altre, del Colón i un tercer d'edificis diversos, com el de les escoles. La majoria de dibuixos són dels arquitectes, però també n'hi ha del meu avi i del meu pare. Per un altre costat, el fons conté unes quantes dotzenes de fotografies antigues de Caldes, datades al tombant dels segles XIX i XX.
 |
- I què ha decidit fer-ne, de tot plegat?
- Quan vaig saber que a la biblioteca de Can Milans s'hi estava reunint un fons històric i local, no vaig dubtar ni un moment que aquesta havia de ser la destinació de tot aquest material que m'ha arribat per via familiar. Així, doncs, tots aquests documents els cediré al poble.
- Per part nostra només podem aplaudir-li la decisió. Estem segurs que els ciutadans de Caldes presents i futurs, destinataris de la seva generositat, sabran valorar-li el gest que ha tingut d'estimació a la vila. Senyor Comas: moltes gràcies, bona tarda tingui i a reveure.
Llanas&Roig
Il·lustracions: Arts i Lletres i Fons Jaume Comas.
La segona il·lustració reprodueix un dels dibuixos il·luminats de La Vilana, torre del Passeig dels Anglesos avui desapareguda. A la part superior esquerre s'hi llegeixen instruccions de l'arquitecte referides a la pintura de l'exterior.
La tercera il·lustració, una de les mostres del centenar llarg de fotos del Fons Jaume Comas, està situada a la platja de Caldes. Començant per l'esquerra, la casa dels Maragall-Noble, l'estació, la casa de les marqueses i el barracot del Colón. En l'horitzó es veu el campanar de la parròquia (sense la coronació metàl·lica actual) i la Torre dels Encantats enmig d'una muntanya pelada.
(*) Article publicat a la revista 3viles el desembre de 2005.